FILIPINES. Natura.
El clima de Filipines és tropical. La temperatura mitja anual és de 27ºC.
Amb aquest clima, abunda la vegetació de tipus boscós: banianos, coníferes, ficus, palmeres, eucaliptus, cocoters, bananers... són arbres típics de Filipines.
Quant a la flora silvestre, destaquen el bambú, la camella, el pebre i el clau.
Respecte a la fauna, les aigües filipines acullen gran quantitat d'espècies animals marines.
La desforestació (entre les majors del món), la tala d'arbres per a utilitzar el terra com a plantacions agrícoles, que a més a més causa l'erosió del terra, i afavoreix les inundacions i l'obstrucció de les vies d'aigua, són graus problemes que afecten a l'entorn natural de les Illes Filipines.
Altres graus problemes per a Filipines són la contaminació de l'aire, les espècies animals i vegetals en perill d'extinció, i l'abocament de residus perillosos, tant a terra com en el mar.
FILIPINES. Cultura i tradicions.
Els filipins cuiden molt les seves tradicions. Cultiven la família, el matrimoni, l'esperit de clan. Odien els descords i les situacions conflictives.
Als comerços, el regateig és habitual als mercats, però inadequat a les botigues.
Les festes més populars de Filipines són:
25 de febrer Revolució del poble EDSA
9 d'abril Dia de l'heroisme Bataan i Corregidor
1 de maig Dia del Treball
12 de Juny Festa de la Independència
19 de Juny Festa de Quezon City
28 d'Agost Festa Nacional dels Herois
25 Desembre Nadal
30 Desembre Festa de Rizal
A les illes es parlen més de 80 dialectes. El idioma oficial és el filipí, i l'anglès es considera cooficial. També es parla l'espanyol.
Filipines és l'únic país cristià d'Àsia (el 90% de la població és catòlica). Hi ha un grup minoritari de religió musulmana.
La música tradicional es fa amb instruments com la flauta, la guitarra bambú, el gong, tots instruments que ja existien a l'any 500.
Els esports més populars al país són les arts marcials, els esports motoritzats, els esports a l'aire lliure, i els esports extrems i aquàtics.
Respecte a la gastronomia, els plats per excel·lència de Filipines sempre estan acompanyats per l'arròs.
El mer a la brasa, els guises de carn, i una gran varietat de sopes, plats tots acompanyats per guarnicions com la papaia verd, peix fermentat o pasta de gambes, fan les delícies dels filipins.
Un dels típics postres filipins és el halo-halo, fet a base de gel picat, llet, caramel i fruita.
FILIPINES. Situació geogràfica.
Les Illes Filipines són situades en el continent Asiàtic.
Són un arxipèlag format per 7107 illes, que fa frontera amb 4 mars: Sulu, Cèbeles, Filipines i Xina Meridional.
Les Filipines són 3 grups d'illes: Luzón, Bisayas i Mindanao. Luzón és el més important, ja que hi viu la majoria dels 91 milions de filipins, i és on esta la capital, Manila.
Les 3 regions esmentades es divideixen en 38 províncies.
MÈXIC. Cultura.
Mèxic és un país amb una gran tradició històrica i espiritual, on es combinen moltes cultures que tenen la seva pròpia herència. La seva immensa gamma de tradicions, rituals i pràctiques espirituals ho fan un país fascinant. La cultura de Mèxic és en realitat un mosaic de cultures, i d'elements moderns, antics, i fins i tot reciclats.
Els grups de MARIACHI són conjunts musicals típics de Mèxic.
LA BANDA SINALOENSEés un gènere musical tradicional sorgit a la fi dels anys '30 en l'Estat de Sinaloa, en la regió occidental de Mèxic.
EL TEQUILA és un licor destil·lat originari de la ciutat de Tequila, a l'Estat de Jalisco.
FESTA DE MEXICO: El dia nacional és el 16 de setembre, que commemora la independència de Mèxic, iniciada en el poble de Dolores pel cura Miguel Hidalgo y Costilla. Rememorant aquesta data, el 15 de setembre, el President de la República Mexicana fa sonar aquesta mateixa campana en el Palau Nacional, invoca als herois nacionals, i es realitza un joc de llums artificials; aquesta celebració es coneix com la nit del Crit.
EL DIA DE MORTS: és una celebració mexicana d'origen prehispànic, que honra als difunts el 2 de novembre, comença el 1 de novembre, i coincideix amb les celebracions catòliques de Dia de Tots Sants.
LES CHARRERÍAS: Són les cridades hisendes o ranxos, i la paraula "charro" descriu al genet.
CUINA MEXICANA:
Els elements essencials de la cuina mexicana són el blat de moro, el frijol i el chile. Els conquistadors espanyols van descobrir a la seva arribada aquests ingredients i es meravillaren també amb les delícies de la xocolata, l'alvocat i uns altres menjars.
Allí va començar el mestissatge i la fusió de cultures. La cuina dels antics mexicans es va anar enriquint amb els elements aportats per espanyols, francesos, i els productes de l'Orient que transportaven els galeons procedents de Manila.
La quantitat i varietat de chiles, fruites, verdures, carn i peix, exploten davant els nostres sentits amb el seu colorit i les seves aromes.
En la cuina mexicana es desconeix la monotonia. Asseure's a la taula a Mèxic, És una trobada amb la fantasia.
Dits populars mexicans relacionats amb la cuina:
Mujer que guisa, se casa aprisa.
A comer y a la cama, una vez se llama.
A falta de pan, tortillas.
Al mejor cocinero se le va un jitomate entero.
MÈXIC. Natura.
La flora silvestre més característica de Mèxic s'encontra a les serres de Mèxic, on hi ha pi, alzines, cedre blanc, oyamel i zacatonal. Aquests recursos naturals s'han anat esgotant per diverses causes, com incendis, pasturatges, tales, etc.
En les valls hi ha pasturatges, vara dolça, nopal, damiana, ocotillo, ungla de gat, huizache, cazahuate, sòtol, copal i guajes.
En Mèxic podem trobar flora densa en la jungla, i vegetació més austera al nord que es combina amb una gran varietat de cactus i plantes amb espines que floreixen en el desert a la primavera.
Respecte als cultius, es produeixen hortalisses i plantes de sembra (Mèxic és el primer productor mundial de alvocats, cebes, llimes i llimones).
La fauna característica de Mèxic està representada per el coatí, el cérvol, el gat muntés, el gavilà, el cacomixtle i el acocil.
Hi ha un àrea boscosa que abasta part de l'estat de Michoacán i de l'Estat de Mèxic. Allí succeïx, anualment, un dels fenòmens més bells del món: al novembre arriben, procedents del Canadà, milions de papallones monarca que vénen a hivernar; aquí es reproduïxen i completen el seu creixement.
Després, al febrer i març, retornen al seu lloc d'origen. Cada papallona pesa menys d'un gram, i no obstant això és capaç de volar aproximadament cinc mil quilòmetres!
Altres animals característiques de Mèxic:
En les zones desèrtiques, iguanes i cròtals cohabiten amb escorpins, rosegadors i coiots, mentre que les rapaços dominen els cels. En les muntanyes del centre i de l'est, hi ha pumes i muflons, mentre que la selva tropical allotja a gran varietat d'aus, micos, rèptils i insectes.
Escassegen el jaguar i el quetzal, dos animals mítics per a les civilitzacions precolombines.
Respecte a la fauna marina, en Puerto Vallarta, costa del Pacífic, les balenes geperudes s'aparien i porten al món als balenats concebuts l'any anterior. També és possible trobar-se balenes grises que migren cada any des d'Alaska fins a la Baixa Califòrnia. A més de les balenes la badia alberga una impressionant fauna marina, sobretot animals grans com dofins, ratlles manta gegants, balenes de Bryde... de tot menys taurons! No obstant, els taurons blancs i martells sí són comuns en altres zones de la mar mexicana.
MÈXIC. Situació geogràfica.
Mèxic (náhuatl: Mēxihco), oficialment Estats Units Mexicans, és una república democràtica, representativa i federal integrada per 32 Estats federats que ocupa la part meridional d'Amèrica del Nord.
La capital és la Ciutat de Mèxic, territori que ha estat designat com Districte Federal. Mèxic abasta una extensió territorial de 1,964.375 km2.
Les ciutats més grans són la Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey. La moneda és el pes. L'idioma oficial és el castellà, encara que també estan reconeguts altres 62 idiomes indígenes. El més estès i parlat idioma indígena és el náhuatl, la llengua dels antics mexicas, amb més de 1.600.000 parlants del centre i sud del país.
Història.
Mèxic és un país amb una història molt complexa, passant per grans imperis, amb l'esplendor dels asteques i maies, després sent una colònia
espanyola durant l'època del virregnat, i passant després una vida independent que no ha estat exclosa de guerres i grans moviments socials que segueixen encara en l'actualitat.
Mèxic hui.
En Mèxic prevalen les indústries manufactureres; molt important per al desenvolupament econòmic, per a la integració nacional i com generador d'ocupació.
Les activitats que integren la indústria manufacturera són:
• aliments, begudes i tabac,
• tèxtils, vestits i cuir,
• fusta i les seves manufactures,
• paper, impremtes i editorials,
• químiques, derivats del petroli, cautxú i plàstic,
• minerals no metàl·lics, excepte els derivats del petroli,
• indústries metàl·liques bàsiques,
• productes metàl·lics, maquinària i equip,
• altres indústries manufactureres.
TAILÀNDIA. Població.
Tailàndia és un país amb 63.100.000 habitants. A la capital, Bangkok, hi ha 7.500.000 de habitants. Tailàndia es divideix en 76 províncies que estan formades per 877 districtes.
A més de tailandesos, a Tailàndia també viuen xinesos que han emigrat en els últims 25 anys. Constitueixen un 11% dels habitants.
A més hi ha unes tribus en les muntanyes del Nord que constitueixen un 2% de la població tailandesa.
Al Sud del país viuen més de tres milions de musulmans. Molts d'ells tenen conflictes amb altres ètnies, ja que els musulmans diuen que estan discriminats per la resta d'habitants. En Gener de 2004, els musulmans van assaltar un petit arsenal militar, on van robar armes i van matar quatre soldats. Els atemptats dels musulmans encara no han cessat, i ja s'han produït més de 800 víctimes.
La Constitució tailandesa confereix igualtat de drets a l'home i la dona, però en molts aspectes de la vida quotidiana les dones encara pateixen discriminació.
Les dones que arriben a la Universitat, solen tenen diners i ser de famílies riques. Les dones amb menys diners, i de inferior condició social, no tenen estudis i estan treballant en tendes o en el camp.
En aquest país no és normal veure a homes i dones treballant junts.
TAILÀNDIA. Medi ambient.
A Tailàndia hi ha molt tipus d'animals i plantes.
Dins de la vegetació s'inclouen selves tropicals, muntanyes, i també hi ha molts corals a les aigües.
L'animal més simbòlic de Tailàndia és l'elefant, ja que es considera com un animal de treball i figura en les cerimònies. A més de l'elefant, hi ha altres mamífers com: tigres, lleopards, óssos asiàtics, etc.
Les aigües costeres de Tailàndia proporcionen un hàbitat ric per a la flora marina i la fauna característiques del Oceà Índic.
La flor que representa a Tailàndia és la Orquídia.
Però Tailàndia te un important problema de contaminació, i la seva capital, Bangkok, és la ciutat que més contaminació té en tot el món, ja que hi ha molt de tràfic, moltes fàbriques industrials i molta calor durant tot l'any.
Les mines de plom de L'oest de Tailàndia constitueixen una gran amenaça per a l'ecosistema del bosc, la fauna i la biodiversitat.
Les mines de plom estan matant a moltes comunitats ètniques que viuen als boscos, a animals, a xiquets, i contaminant les fonts d'aigua del santuari de fauna i flora "Thung Yai Naresuan", declarat patrimoni de la humanitat.
TAILÀNDIA. Cultura i tradicions.
GASTRONOMIA:
L'arròs és el plat més habitual en els menjars de Tailàndia. També es mengin fideus, que van arribar des de Xina.
En quant a les fruites, son molt variades, com per exemple papaia i pomelo.
Per a beure utilitzen sucs de fruita d'estació, com per exemple "naam farlung", fet amb una fruita anomenada guaba.
RELIGIÓ:
Aproximadament el 95% de la població professa la Religió Budista, que és la religió oficial al país.
Aquesta religió proporciona una relativa harmonia a la societat tailandesa, ja que conserva un sistema tradicional de valors que enalteixen constantment la família, l'amistat i l'harmonia social. En Tailàndia hi ha 30.000 temples per a professar el budisme.
TEATRE I DANSA:
El teatre és un art que és practica molt a Tailandia. Hi ha un teatre anomenat "Khon", on uns ballarins estan dansant davant dels Reis i dels convidats.
També hi ha altra modalitat de teatre quan es presenten celebracions als temples on s'incorpora música clàssica i popular.
TAILÀNDIA. Situació geogràfica.
El Regne de Tailàndia està situat al Sud-est del continent Asiàtic. La seva població es de 63.100.000 habitants. La seva capital és Bangkok.
La seva densitat de població es: 122.9 habitants per Km2, i la seva superfície es de 513.115 Km2.
El idioma oficial és el tailandès. També es parla anglès, àrab (al Sud),
i altres dialectes del tailandès com isam, shang, phuan,etc.
TAILÀNDIA. Història.
Tailandia és una zona del sud-est asiàtic habitada durant segles per distints pobles diferents. L'últim va ser el poble Tai, que va emigrar al sud de la regió des del sud de Xina al primer mil·lenni després de Crist, i del que descendeixen bona part dels actuals tailandesos.
Recents excavacions arqueològiques al nord-est, han descobert els primers indicis coneguts en tot el sud-est asiàtic d'agricultura i metal·lúrgia, incloent la ceràmica del 3000 a.C., d' elaborada bellesa artística, contradient la idea del retràs cultural de la prehistòria tailandesa.
Les primeres potències conegudes de la regió van ser el Regne Dvaravati (segles VI-XI d.C.), el Imperi Srivijaya de Sumatra (segles VII-XIII), i el Imperi Jemer de Angkor, on hi havia religió hindú.
En 1939, després del fi de la monarquia absoluta amb la revolució de 1932, l'exèrcit va canviar el nom del país, Siam, per el de Tailandia. Des de llavors a sofert distints Colps d'Estat, i entre 1980 i 1990 el país va tenir un cicle tant de creixement com de fracassos econòmics.
En la actualitat, Tailàndia roman relativament estable en comparació amb els països veïns.
Silvia García
Fernando Martín
Yaiza Oliver
Natalia Quiles